Els contes de les mil i una nits: el rei Xahriar i la bella Xahrazad

Títol: Els contes de les mil i una nits: el rei Xahriar i la bella Xahrazad

Autor: Anònim

Adaptació: Anna Gasol

Editorial: Teide

Any: 2006

ISBN: 84-307-6308-0

A la ciutat de Samarcanda regnava el rei Xahriar. Era dolent, sanguinari i cruel, sobretot amb les dones, especialment les joves i les boniques i per aquest motiu, cada dia en sacrificava una. Al cap dels anys ja no quedaven més noies joves i maques a la ciutat, tant sols les dos úniques filles del visir reial, el conseller del rei. La filla gran es deia Xahrazad i a part de bonica era molt culta i sabia mil i una històries. Quan el visir va arribar a casa els va explicar la situació que es vivia a palau, i la Xahrazad, cansada de tant patiment va decidir fer un pla juntament amb la seva germana petita. Havien d’anar a palau i un cop arribessin allí la germana petita li havia de dir a la gran “Explica’m un conte” i aquest serà el secret de la nostra salvació. Quan ho va tenir tot manegat es va presentar a palau on li van reservar una habitació especial per a que passés la nit i el rei va ordenar matar-la a trenc d’alba. La Xahrazad va decidir començar el pla que tenia preparat. Es va posar a plorar i li va suplicar al rei que deixés veure a la seva germana petita per últim cop i el rei va accedir. Quan va arribar la germana petita, totes dues es van abraçar i li va dir a la Xahrazad: “Germaneta, explica’m un conte” i li va contestar “Ho faré si el meu senyor m’ho permet”. El rei no tenia son i li va semblar bé quedar-se a escoltar el conte. Les hores passaven fins que el trenc d’alba va arribar però la història encara no havia acabat i la Xahrazad va decidir parar la història al moment més important. El rei es va enfadar molt i volia matar a la Xahrazad però no obstant també volia saber com acabava la història així que li va dir: “Aquesta nit me l’acabaràs d’explicar i demà a trenc d’alba t’hauré de matar”.

I partir d’aquell dia, cada nit la Xahrazad explicava contes al rei, però quan despuntava el dia i la llum entrava pel finestral de la cambra, deixava la narració a mitges, just en el moment més emocionant del conte. Així mai més cap dona va ésser morta i tampoc la bella Xahrazad.