El rei amb orelles de cavall

Títol: El rei amb orelles de cavall

Autor: Eric Maddern

Il·lustracions: Paul Hess

ISBN: 84-95939-29-0

Editorial: Blume

Any: 2003

El rei Marc, era molt bon rei, encara que amagava un secret sota la seva corona que l’avergonyia d’allò més: tenia orelles de cavall! Ningú mai havia vist les seves orelles excepte el seu barber, que cada sis mesos acudia a palau per a tallar-li el cabell i polir-li les orelles. El barber estava amenaçat pel rei de que si contava el secret a l’endemà al matí li tallaria el cap, però guardar un secret tant secret era una tasca molt difícil pel barber i de la pressió que sentia, va emmalaltir. El metge li va aconsellar que expliqués el secret a la terra, en un lloc on no hi hagués ningú i així li marxarien tots els mals que tenia.

Dit i fet, va anar al bosc, es va assegurar que no hi havia ningú i va cridar: el rei té orelles de cavall! El rei té orelles de cavall! Cada cop més i més fort mentre ballava i tocava totes les flors i les plantes, fins que finalment, es va sentir lleuger i es va treure un gran pes de damunt.

Allí on estava cridant i cantant, van començar a néixer unes canyes precioses i fortes que pocs dies després van trobar els joglars del rei quan anaven al bosc a dinar. Un d’ells era flautista, i quan va veure les canyes tant maques es va ficar molt content i les va agafar per fer-se una flauta nova. Tot seguit van tornar a palau per arribar a temps al banquet que aquella mateixa nit havia preparat el rei. Quan els músics van començar a tocar, de la flauta va sonar: El rei té les orelles de cavall! El rei té les orelles de cavall! I el rei poc a poc s’anava ficant més vermell i enfadat fins que es va aixecar i va ordenar matar-los l’endemà al matí juntament amb el barber. El barber insistia dient que ell havia explicat el secret a la terra tal com li havia dit el metge i els músics tampoc tenien la culpa per haver trobat aquestes canyes. Però mentre el rei els escoltava va poder veure que ningú se’n estava rient d’ell tot i que ja havia sortit a la llum el seu secret i es va ficar d’allò més content.

Finalment a petició dels súbdits, va ensenyar les seves orelles i tothom es va quedar fascinat i orgullós de tindre un rei amb orelles de cavall, enlloc de riure’s d’ell com es pensava. Així per sempre més va deixar les seves orelles al descobert i cap secret més va turmentar a ningú.

Si tens quelcom que et fa diferent, no t’has d’avergonyir sinó t’has de sentir orgullós i recordar sempre que NO HI HA NINGÚ COM TU.